CONJUNT MEDIEVAL DE RODA D'ISÀBENA

magada enmig de la Serra de Serraduy, el massís del Turbó, els Morrons de Güel i les tosses de Calvera, fronteres naturals del Isàbena mig, la visió de Roda emergeix davant el viatger com una illa pètria, que es presenta rica en història, patrimoni i art a mida que es van recorrent els carrers d'un nucli medieval que porten a l'església Catedral de Sant Vicent: el gran tresor de Roda (darrera restauració, octubre de 2004). En el segle X, en la zona més oriental del Pirineu aragonès, aquesta població va viure una època de grandesa. A mitjans del segle esdevé seu episcopal i capital del Comptat de la Ribagorça. Les guerres per conquerir aquestes terres frontereres, el trasllat de la seu episcopal a Lleida i finalment, els espolis de la Guerra Civil juntament amb els robatori de finals dels segle XX van portar a aquest nucli urbà fortificat a ser una més de les múltiples localitats que actualment sobreviuen en la comarca de La Ribagorça. Tot i així, Roda i especialment l'església Catedral de Sant Vicent conserven, onze segles després, molts dels atributs d'aquella esplendorosa Alta Edat Mitjana. Malgrat com explica un historiador del segle XIX i cita Luis Llamazares en el seu llibre "Mosen. Historias de curas en el Pirineo aragonés" : es van necessitar catorze muls per portar l'or i la plata en la desamortització de Roda. La visió del viatger en descobrir aquest lloc, que presumeix ser el poble més petit d'Espanya que té un temple catedralici, no deixa indiferent. La restauració del seu nucli ha aconseguit ressaltar els trets medievals que conserven els carrers: empedrats, angostos, estrets, continguts ocasionalment per restes d'antics murs i solcats per arcs romànics, porten als visitants a l'època dels senyors i els servents. La plaça més alta, la més oberta i gran, en la que van a parar tots els carrers, és sens dubte la que capta més mirades de sorpresa. Uns immensa torre campanar i un pòrtic construït en el segle XVIII són la carta de presentació d'una església considerada Monument Històric - Artístic des de 1904. Un temple que va ser assolat cap al 1006 pel fill d'Almanzor, Abd-al-MaliK, que en 1017 inicià la reconstrucció, que amb interrupcions es va allargar fins al segle XIII. Amb una arquitectura única i valuoses obres que guarda a l'interior en el museu de l'església.